El nº de los 40 es Peter Pan del Canto del Loco
Alf ens envia com serà la futura educació espanyola.... Molt dolenta!!!
CONTRA LOS ATAQUES DE BOLONIA, LA LOU Y EL REAL DECRETO
DEFENDAMOS LA EDUCACIÓN PÚBLICA
El pasado viernes 26 de Octubre el consejo de ministros aprobó un Real Decreto que acaba con el modelo universitario de Diplomaturas y Licenciaturas tal y como las conocemos. El nuevo esquema que establece el Gobierno, según dicen, para responder a las necesidades de la sociedad y economía del conocimiento se compone básicamente de Grado y Máster. Pero, ¿qué supone esto en la práctica?
El Grado 1. Según define el RD en su Art.9: “El grado tiene como finalidad la obtención por parte del estudiante de una formación general orientada al ejercicio de actividades profesionales”. Es decir, lo que hasta la fecha conocíamos como FP.
2. Para alcanzar este objetivo el grado se reduce a 4 años, 240 créditos. ¿Cómo se distribuyen éstos?: 60 serán de formación básica, 60 directamente en práctica en empresa (por supuesto no pagadas) y entre 6 y 30 para el trabajo de fin de grado (¿no se parece eso a una práctica en empresas?), restarían tan sólo ¡90 créditos (año y medio) de formación relacionada con la titulación en concreto!
3. Las atribuciones profesionales que actualmente se garantizan con las Licenciaturas y Diplomaturas desaparecen, arquitectos que no pueden firmar proyectos, filólogos sin idioma, licenciados en derecho ¿penal, civil, administrativo?, ¡NINGUNO! Obviamente la posibilidad de acceder al mercado laboral ¡SE REDUCE! Ya que tu título no servirá de nada, serás un mero graduado en generalidades en tanto no te “especialices” con el posgrado.
4. El grado por tanto consiste en una “formación general”, básica y poco especializada dirigida a la creación de una bolsa de trabajadores precarios y dóciles.
El Posgrado 1. Si quieres obtener atribuciones tendrás que pagarte un Máster. Es decir, la educación de calidad –Postgrado- queda reservada para los pocos que puedan pagar precios entre 3 y 6 veces más de los actuales. 2. Y he aquí el gran problema: la Educación Superior y el conocimiento provocan gastos. Y la genial idea de nuestros políticos no es otra que promover la inversión privada en el conocimiento. Tendremos Máster en ingeniería mecánica (Toyota), en telecomunicaciones (Telefónica), en informática (IBM), en minería (Repsol),… Pero, ¿y el máster en lengua antigua?, ¿y en historia medieval?, ¿y en arte precolombino?... ¿Qué empresa financiará este “conocimiento tan poco productivo”?
3. Es la ANECA, un organismo no universitario donde se encuentran representadas las empresas de forma directa, quien evalúa y determina los Planes de Estudio (el contenido) de las distintas titulaciones de Grados, Máster y Doctorado. Es la ANECA, un grupo de empresarios, quien decidirá qué debemos y qué no debemos estudiar (Art.25 del RD).
4. Al respecto de las altas tasas de matrícula del posgrado, no hay que preocuparse, ya vivimos la sustitución de las tradicionales y “poco eficientes” becas por la beca-préstamo (que ya hoy nos ofrece el BSCH), y que, se devuelven a un futuro, para obligarte a aceptar las condiciones laborales sin chistar por miedo a perder tu casa… ¡pasaremos a salir hipotecados de la Universidad! 5. Finalmente para evitar que la Universidad siga siendo un “gasto” para el Estado la Ley de Financiación de Universidades de la Junta de Andalucía resuelve: “Universidades deben financiarse más por lo que hacen que por lo que son”. Es decir, ese nuevo modelo de financiación tendrá en cuenta la participación de profesores en programas internacionales, el bilingüismo de los alumnos, y sobre todo, cuanto tardan los licenciados en encontrar trabajo de su especialidad, y cuantos titulados crean empresas propias en los tres años siguientes a su graduación. Por lo tanto,con este modelo no se financia la transmisión y producción de conocimiento, lo cual hace pensar que aquellas titulaciones relacionadas con las Humanidades que no cumplen con los requisitos para financiarse estén destinadas a desaparecer(filologías…).
Conclusiones 1. La universidad se convierte en una fábrica de precarios, el Eurocrédito (1 crédito ECTS = 30 horas) clarifica y abunda en esta función, nuestra matrícula de 60 créditos supondrá una media de 35 horas semanales de permanencia obligatoria (una jornada laboral no remunerada sino pagada) en la universidad, de las cuales ¡sólo 10 horas serán lectivas!, el resto tendremos seminarios, biblioteca, trabajo en grupo, etc. Por otra parte, a aquellos estudiantes que necesiten trabajar les será imposible compaginar los estudios con el trabajo.
2. Aquellos que cursáis estudios “a la antigua” sufriréis la homologación con las nuevas titulaciones devaluadas. Vuestro título, en la calle, se convertirá en grado.
3. Este Real Decreto representa un paso más en la aplicación de la LOU. La misma LOU que aprobó Aznar y contra la que se movilizó toda la comunidad universitaria, con ZP en las cabeceras de las manifestaciones prometiendo su derogación si llegaba al gobierno. Sin embargo, Zapatero, una vez en el gobierno, faltando a sus promesas y con el acuerdo de la supuesta izquierda política y sindical, mantuvo y profundizó la LOU ajustándola aún más a la Declaración de Bolonia y al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES).
FRENTE A TODO ESTO ES NECESARIO:
Promover una gran campaña de información y debata abierta a toda la comunidad universitaria (estudiantes, profesores y trabajadores).
Exigir a nuestros representantes de las Delegaciones de Alumnos que nos informen, se posicionen y movilicen contra la LOU y los Reales Decretos que atentan contra la Educación Pública.
Denunciar al Gobierno ZP por avanzar hacia la privatización de la Educación.
Y finalmente,
¡EXIGIR LA DEROGACIÓN DE ESTE DECRETO!(por favor si eres estudiante pasalo para que todos estén al tanto de todo, y si no lo eres hazlo también por todos los que si lo somos. GRACIAS)
El meu company J.Rafael ens va fer aquest homenatge als "frikis"(carinyosament) de la meua classe...
MAR ADENTRO, recomane vore la pel·lícula de A. Amenabar.
Mar adentro,
mar adentro.
Y en la ingravidez del fondo
donde se cumplen los sueños
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.
Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo,
es como penetrar al centro del universo.
El abrazo más pueril
y el más puro de los besos
hasta vernos reducidos
en un único deseo.
Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras
'más adentro', 'más adentro'
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.
Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto,
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos.
Estimades i estimats:
No sabem si serà la primavera amb este oratge tan incert o el que se celebre el 40 aniversari del maig del 68, però davant l'espectacular tala d'arbres realitzada a l'avinguda d'Onil i per tal d'evitar que es torne a repetir eixa actuació a l'Avinguda República Argentina, hem decidit convocar-nos davant de la Casa de Cultura el proper divendres 30 de maig a les 19:30 hs.
Açò no és iniciativa de cap partit polític ni tampoc de cap associació en concret. Més bé és una iniciativa espontània que ha sorgit entre tots els que creiem que altra barbaritat d'eixe estil és possible i que hem de fer el que estiga al nostre abast per a evitar-ho. Intenteu donar-li la major difusió possible. Les moreres de l'Avenida t'ho agrairan.
Salutacions i ens veiem divendres.
Juan estaba reparando la verja del jardín cuando se da cuenta que llega un
nuevo vecino para la casa de al lado. Curioso se acerca y se presenta.
Miguel, el nuevo vecino, dice que es profesor de deducción empírica.
Juan: ¿Deducción Empírica? ¿Qué es eso?
Miguel: Bien, déjeme que le ponga un ejemplo. Estoy viendo que tiene una
casita para el perro. Deduzco que tiene un perro. Si tiene un perro es
probable que tenga hijos. Si tiene hijos es normal que tenga esposa. Si
tiene esposa se deduce que usted es heterosexual.
Juan: ¡Eso fijo!
Se separan y Juan va a hablar con José, otro vecino, que también se había
fijado en el nuevo vecino.
José: Tenemos nuevo vecino. ¿A qué se dedica?
Juan: Es Profesor de Deducción Empírica.
José: ¿Deducción Empírica? ¿Qué es eso?
Juan: Deja que te ponga un ejemplo: ¿Tienes perro?
José: No.
Juan: ¡Pues eres maricón!
Xeee!!! Mireu que he trobat navegant per ahi.... Dedicat a aquells que volien una actuació de Rita, es este cas, es de dibuixos animats, però tant fa, no?
El dijous a les 21h. en el camp municipal es va disputar l'últim encontre de la lliga regional de futbol. El resultat final fou de 4 a 6, per tant el Castalla conserva la plaça de colista. Vorem com anirà la pròxima temporada...
Este video el mostre, no com una revenja, sinò com la societat lliure que som. Aleshores si algún aficionat vol contestar-li al Pere amb un altre video o quasevol cosa,doncs envieu-meu.
Els Verds de la capital del Baix Segura han denunciat que Ca la Vila usa l'aigua que beuen els veïns per a mantindre les zones verdes de la ciutat. Segons el regidor responsable d'aquesta àrea, s'usa l'aigua destinada al consum humà perquè no existeix cap altra forma, encara que en dos places que s'han reformat, ja s'ha preparat el sistema de reg per a emprar en un futur aigua que procedisca de depuradores. Des de l'any 2005 existeix una crida, signada per l'alcalde anterior, per la qual es prohibia usar aigua potable per a regar els jardins.
Des dels Verds han criticat «el cinisme» del Partit Popular en la qüestió de l'aigua. Segons Manuel Gallud, regidor ecologista, es possible crear depòsits que s'omplirien d'aigua depurada mitjançant camions cisterna. Aquesta polèmica es produeix hui, just quan el PP reunirà a Oriola alcaldes de la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, per a crear una plataforma de càrrecs electes que demanaran el transvasament de l'Ebre.
En estos dies he escoltat que el nostre Juanj ha tingut un contratemps en un cotxe. He parlat en fonts properes, ja que ell tenia el mòbil apagat, i m'han corfirmat que no té res. Tan sols ha sigut un xicotet esglai, sense cap importància. Així que esteu-vos tranquils.
Arrael d'esta informació, ací teniu una campanya per prevenir accidents:
Remarca que els canals catalans s'emetien durant 20 anys al País Valencià
L'organització no governamental 'Reporters Sense Fronteres', que vetlla per la llibertat de premsa als països d'arreu del món, fa esment al tall de la TV3 al País Valencià en el seu informe anual d'enguany. Així, en el balanç que fa per a la situació en Espanya, explica la protesta que es va fer a l'abril de l'any passat al repetidor situat al Port de la Carrasqueta (Xixona, Alacantí) que va impedir la seua apagada momentàniament.
En aquest sentit, detalla que 'prop de 500 persones protestaren pel tancament del repetidor, i es manifestaren a favor de la llibertat d'expressió'. Així, posa èmfasi en el fet que s'haja multat a ACPV amb 300.000 euros, i que la televisió pública catalana s'emetia al país des de fa 20 anys. A hores d'ara, la justícia ha aturat el tancament dels altres dos repetidors principals, el de Perenxissa i el del Bartolo. No obstant això, les llars de localitats ubicades al sud de la Vila Joiosa continuen sense rebre els mitjans catalans als seus aparells, des de que el Govern valencià precintara l'antena de la Carrasqueta el 10 de desembre de 2007.
L'informe del 2008 de RSF, que aquest any dedica una atenció especial a la situació de la Unió Europea, pel que fa a Espanya no sols recull el terrorisme d'ETA o la protecció legal de la Corona espanyola com a fets negatius en la llibertat de premsa, sinò també fa un apartat especial quant als conflictes vinculats amb les 'identitats regionals', tal com s'especifica al document.
Les multituds es revolten o obeeixen, però no raonen. Aquest és el problema.
Esta afirmació es mes que clara. Les multituds sempre s’ha comportat d’aquesta forma, i de fet ha hagut molts casos durant la historia d’aquesta conducta.
Pense que quan Fuster diu açò pretén immortalitzar aquesta conducta mitjançant un aforisme dels seus. Al llarg de la seua vida Joan va fer servir els aforismes com un instrument de lluita, perquè les frases curtes i contundents són les que es queden a la memòria.
En molts casos, aquestos aforismes foren destinats a la defensa de la cultura i tradició valenciana, i bon exemple d’açò, al menys per als Valencians, es el O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara, o mai! En el discurs per la unitat de la llengua. Que ha quedat a la memòria col•lectiva valenciana com un clàssic.
Explicació
Ara be tornant al nostre aforisme el que ens interessa, es ben clar que la multitud no raona i més encara quan un sentiment general predomina en les masses.
Per a intentar encontrar el perquè d’aquesta actitud cal aprofundir un poc en el mon de la psicologia de les masses.
El concepte massa o multitud correspon a una aglomeració d’essers humans on la personalitat conscient s’esfuma, els sentiments i les idees de totes les unitats s’orienten en una mateixa direcció. Es forma un ànima col•lectiva, indubtablement transitòria. A mes tots els que es congregent tenen en comú la causa per la qual es reuneix, que en este cas son les circumstancies.
De fet aquestes els sentiments que naixen d’aquestes circumstancies fan que les multituds no raonen ni actuen com els individus que les formen. Així, un grup format en la seva major part per gent que normalment i per si mateixa mai es pensaria capaç d’un acte violent, d’atacar a persones indefenses o de destruir el que se li posés davant, pot no obstant això arribar a actuar de tal manera en certes circumstàncies, com succeïx en els disturbis, al confrontar una manifestació a les forces policíaques, o quan la indignació i la ira s’apodera dels individus en contra d’un objectiu comú.
Existeixen diverses teories que intenten esclarir el mecanisme del comportament de les masses:
Una explicació primerenca és la «teoria del contagi», l’origen del qual es rastreja fins al treball del sociòleg francès Gabriel Tard, qui va iniciar l’ús de la idea de la «ment de grup»,
També psicòleg social Gustave LeBon van conclure en que les multituds exerceixen una influència sobre els seus membres a través de la suggestió col•lectiva. Escudats en l'anonimat de la multitud, la gent abandona la responsabilitat personal i es rendeix al contagi de les emocions del grup, el qual sembla prendre vida pròpia, accelerant les emocions i conduint a la gent a actes irracionals i fins i tot violents.
Segons Tarda, els líders juguen un paper fonamental en l'organització de les multituds en «corporacions», grups més organitzats com sectes, partits polítics i altres. Així, tant els grups espontanis com els institucionalitzats tenen un vincle amb figures carismàtiques, capdavanteres o idees als quals se segueix més per emoció que per raonament. La «teoria de la convergència», en canvi, suggereix que el comportament de la multitud no neix en ella, sinó que és imbuïda en ella per individus particulars.
Així, el comportament de la massa és degut al fet que ella és la unió de gent amb les mateixes motivacions, o sigui, que gent que vol fer el mateix s'ajunta.
Altra «teoria de la norma emergent» de Ralph Turner i Lewis Killian afirma que en un grup d’interessos similars sorgeixen comportaments similars -com prender un encenedor en un concert de rock o fer la «ona»- quan algú fa alguna cosa, i els altres imiten, creant així la multitud les seves regles sobre la marxa.
En resum siga l'explicació que siga, la mentalitat de multitud representa les poblemes i el riscos de seguir cegament a un líder o idea, a l’emoció visceral i deixar lliure la nostra bèstia interior, quan decidim «apagar» el cervell.
PER QUI NO HO SAPIA, EL AGUS PER FI HA ACABAT.... COM ELL HA DECLARAT PER SMS "PEÑETA, JA SOC INGENIERO". ENCARA QUE VEENT LA FOTO, QUI HO DIRIA....JEJEJE
NO, EN SERIO, ENORABONA I TOT AIXÒ!!.jpg)
L'altre dia vam desmontar la taula de ping pong de Manu, i la vam portar a les Llomes. Allí vam fer una mini "pachagueta" amb un convidat del luxe: el nostre estimat amic Raul, el qual viu ara a València per assumptes d'estudi, i que feia cara de vore..jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
El dissabte pel matí vam tornar a pujar a la bici. Però esta volta amb la prèsencia del SHERIFF. A pesar del baix estat de forma, el de la Pala, es va fer de valent i va abacar la ruta. "La recompensa va arribar al Quevedo" segons declarions del Astre.
Manu, amb la classe que té, no va posar cap problema. I jo, com sempre fent la mona.
Per últim, aquesta ruta es va acordar en bateigar-la com "La ruta a morro". Per què serà????
El dissabte 26 d’abril, mentre la manifestació transcorria per davant del Mercat d’Alacant i girava cap a la plaça de Bous, en la cantonada, des d’un primer pis on onejava la bandera espanyola, un home d’uns seixanta anys apuntava amb una pistola cap als manifestants
Davant aquests fets, des d'Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'esquerra independentista, volem fer arribar les següents consideracions:
- En primer lloc, denunciem l'actitud d'aquest personatge, apuntant de manera indiscriminada cap als milers de persones que es manifestaven pacíficament el passat dissabte a Alacant. Considerem aquest fet especialment greu, ja que les conseqüències haurien podut ser tràgiques. Des de la nostra organització s'estudia la possibilitat d’interposar una denúncia contra aquest individu.
- Denunciem també la passivitat policial davant d'aquest fet. Tot i la forta presència policial, tant d’agents uniformats com de paisà, durant tot el transcurs de la manifestació, i amb l’habitual actitud xulesca i prepotent especialment respecte dels blocs de l'esquerra independentista, la reacció davant l’amenaça fou: "Iros rápido y así no estaréis en la línia de fuego". És indignant que aquest personatge no fos immediatament identificat i detingut per la policia, més preocupada per assetjar les manifestants que per garantir la seua seguretat. Una vegada més, es demostra la impunitat amb la qual els feixistes poden actuar arreu del País Valencià i com s'amedrentra i s'intenta aturar aquelles veus dissidents, com la independentista.
- I finalment, denuncíem també la nombrosa presència policial durant tota la manifestació. Un gran dispositiu d’antiavalots, amb amb cascos i preparats per carregar tancava en tot moment la manifestació, i a cada cantonada dos furgons d’antiavalots vigilaven atentament les manifestants. A més de la gran quantitat de policies de paisà. Tot plegat donava una imatge de perillositat a la manifestació que pacíficament es desenvolupava pels carrers d’Alacant, en un intent de criminalitzar les que ens oposem al sistema econòmic i polític imperant, en defensa d’una societat vertaderament lliure i justa.
Extret de barcelona.indymedia.org
